Sinopsi
La Kosturica és un experiment cooperatiu de producció d'horta ecològica situat al terme municipal de Canovelles (Vallès Oriental, Barcelona). Nascut l'any 2000, actualment produeix unes cent-setanta cistelles de verdura de temporada a la setmana amb les que alimenta els seus associats de les comarques del Vallès i Barcelonès. Els consumidors són part activa del projecte, ja que amb el seu recolzament, ajuden a produir aliment no només de manera més sana, sinó també, més justa: sense intermediaris, afavorint el comerç local, minimitzant els embalatges i el transport, tenint en compte els drets i les prioritats dels treballadors, aprofitant les idees dels avis, potenciant les varietats locals o donant suport a la lluita contra els transgènics. Aquesta simbiosi és el que l'equip de La Kosturica anomena agroecologia. El documental és la crònica d'un any i mig de seguiment (del 2007 al 2009) de l'equip actual de pagesos format per la Maria, en Jordi i en Jose.
Què en farem dels diners?
Actualment el projecte del documental es troba en la seva darrera fase: la post-producció. El material ja està tot grabat i ara toca editar-lo. Això vol dir que ens falta l'edició de video i de so, les mescles d'audio, la música i l'etalonatge de cada imatge. L'ajuda del micromecenatge també servirà per poder cobrir els gastos de promoció, així com de les còpies de la pel·lícula.
Els personatges
Maria.
La Maria (35) és de Barberà del Vallès. Sempre ha tingut una inclinació per la natura i la terra, fins que als disset anys es va “il·luminar”, quan va assistir a una xerrada sobre ramaderia ecològica. Des d'aquell dia ho va tenir claríssim: seria pagesa. Va estudiar enginyeria agrònoma a la universitat i, tot i que, reconeix que la seva etapa acadèmica no li va servir de gaire, sí que va contribuir a plantar la llavor del que després seria La Kosturica. La Maria és el cor de “La Kostu” i la única que queda del grup fundador. La Maria és una dona enèrgica i vital que es pren molt seriosament el que fa. Té una vocació extraordinàriament didàctica per difondre el que significa la idea de l'agroecologia.
Jordi.
En Jordi (41) és de Caldes de Montbui. Va estudiar formació professional agropequària a la prestigiosa granja-escola Torre Marimon i va patir en carn pròpia el desallotjament acadèmic, primer, i el físic, després, que va acabar amb una sonada tancada a l'interior de l'edifici. Després de treballar com a jardiner i fer els seus inicis com a pagès ecològic produint vinya i olivera, entra a La Kosturica el 2005. En Jordi és directe, radical, sanguini i punyent fins a la feridura si fa falta. Té molt clar que menjar aliments de qualitat no ha de ser un luxe sinó una prioritat, perquè el negoci de l'alimentació està en mans dels especuladors. Per aquest motiu no admet discussions sobre el preu de les verdures que cultiva. En Jordi ha fet de la pagesia un estil de vida i combina la feina del camp amb la de fer oli en un trull quan n'és la temporada. Una de les seves aficions és la música i part del seu temps lliure el dedica a fer de cantant en un grup de rumba del poble.
Jose.
En Jose (32) és de Mas de las Matas (Terol). En Jose té una relació més estreta amb el camp que la resta dels seus companys, ja que prové d'una família que es dedicava a criar burros. Va venir a Catalunya a estudiar enginyeria agrícola, també. A la universitat va entrar en contacte amb persones que tenien les mateixes inquietuds que ell i a través d’això va conèixer l'Agnés, la seva parella actual que també havia passat per La Kosturica. En Jose és afable i tranquil i li agrada la solitud que comporta la seva feina. Té un aire de despistat i una mirada penetrant que subratlla la seva personalitat somiadora, com la Maria, o és pessimista com en Jordi. No és massa xerraire però quan parla la clava. Tot i mostrar-se desconfiat amb la càmera, ha acabat acceptant-la i fins i tot li dedica algunes reflexions interessants.
Què vol dir agroecologia?
Agroecologia és un mot tan polisèmic com desconegut. Últimament, quan estem assistint a un nou boom del menjar ecològic, la paraula agroecologia no pot ser menystinguda. Es tracta d'alguna cosa més que verdures sense químics. La Maria acostuma a explicar això amb la metàfora d'un arbre de quatre branques: l'ecològica, la social, la cultural i l'econòmica. En definitiva és redefinir l'agricultura ecològica amb criteris més humans i no tant de mercat. Agroecologia és una alternativa al model agrícola globalitzat, però també és sinònim de justícia social. Al capdavall, una opció política.. Així és a La Kosturica.
9 comentarios
Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.
Sergi Moreno
Autor/a
El pla general de les entrevistes tenen força aire per dalt per situar el personatge com a element integrat de l'espai, que també és un dels protagonistes del documental, sigui la casa o el camp.
joaquin rabassa
Es sólo una opinión muy particular, pero las tomas de los planos fijos hay demasiado aire por arriba. Qué te parece a ti.
Jordi Urgell i Montané
Quin dia feu la presentació del documental? Gràcies,
Jordi
francesc
hola sergi! em dic francesc, sóc de Lleida i estic preparant un viatge per catalunya visitant projectes alternatius per després fer-ne un llibre. www.caminalma.blogspot.com
vull fer tambe documental i necessito algú que hi vulgui col.laborar.
Daniel H.
Hola
Estoy lanzando una campaña de apoyo a proyectos interesantes para que puedan ser grabados en máxima calidad con las nuevas RED SCARLET-X
http://danielhernandezaudiovisual.blogspot.com.es/p/red-scarlet-x.html
Ánimo con vuestro proyecto!
Sergi Moreno
Autor/a
Hola Cèsar. Pot contactar amb mi al correu del documental: [email protected].
Moltes gràcies!!
Sergi
Cèsar Caparrós
Hola Sergi. He col·laborat econòmicament amb el projecte. Com ens podem posar en contacte amb tu per passar-te les nostres dades? Cèsar [email protected]
Sergi Moreno
Autor/a
Hola. Sí que hi ha una manera. Fent allò que se'n diu "aportacions analògiques". Es tracta de donar els diners en mà perquè després s'incorporin al projecte. Jo les consideraré com a vostres però les condicions bancàries aniran al meu càrrec. Si això no us convenç, podrieu fer-me l'aportació en mà igualment i no s'iclourà al contador, sinó que servirà directament per cobrir algunes despeses (còpies, transports, material fungible...).
Ignasi
M'agradaria fer una aportació, i oferir la possibilitat de fer-ho a gent que conec que pot estar interessada. Però no accepto les condicions d'ús de Verkami. Hi ha alguna altra manera de contribuir?