❗️Para poder utilizar Verkami debes hacerlo desde otro navegador. Instala o entra desde: Microsoft Edge, Chrome o Firefox. Microsoft ha dejado de actualizar el navegador Internet Explorer que estás utilizando y ha dejado de ser compatible con la mayoría de sitios web.

El Misteri del Pantocràtor

Aquesta és una novel·la que t’endinsarà en les entranyes de l’amor amb el traç de la pintura. Un viatge amb descobertes sorprenents de l’art català a través d’una pintora ferida d’amor. Col·labora per fer realitat aquest llibre ple d’emocions i misteri.

Joan Riera

Un proyecto de

Categoría

Creado en

0
segundos
94
Aportaciones
2.400€
De 2.200€
Aporta al proyecto
Ver proyecto en Català

Escoge tu recompensa

Apóyalo con una donación

Aporta sin recompensa
Haz una donación altruista al proyecto sin recibir ninguna recompensa a cambio:

T’imagines que desapareixés el Pantocràtor de Taüll del Museu Nacional d’Art de Catalunya?

Com de fort i indestructible és el lligam amb la parella?

I si el Pantocràtor exposat al MNAC no fos l’original, sinó una reproducció?

Quin color agafa la vida quan la persona estimada no hi és?

Com diferenciem l’autenticitat de l’engany?

Estimem igual en l’èxtasi i en el dolor?

Un viatge emocionant i colpidor a la recerca de l’Amor i l’Art veritables

Per fer realitat aquesta aventura i poder publicar la novel·la

EL MISTERI DEL PANTOCRÀTOR ens cal el teu suport.

Amb el teu mecenatge aconseguirem editar el llibre!

SINOPSI

El robatori

Una nit d’octubre de 2011 el mural romànic més identitari de la nostra cultura és arrencat de l’absis del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

La policia

El sotsinspector dels Mossos d’Esquadra Maties Angelat serà l’encarregat de trobar l’obra i els assaltants.

La protagonista

La principal sospitosa és la Maria Anglès, una pintora que viu a can Calopa d'Argentona, que interfereix la investigació policial arrossegada per una ferida d’amor que la lliga a la pintura desapareguda.

Els còmplices

Els seus aliats són un restaurador que potser està ressentit amb el museu; una pedagoga no gaire ortodoxa i un prodigiós informàtic que es mou més enllà de les xarxes socials. Les seves vides, amb clarobscurs, estan compromeses amb l’amistat, l’art i el país.

L’engany

Aviat es descobreix que la pintura robada al museu és una reproducció. Però, quan es va fer el bescanvi? On és l’original?

Els trasllats, la travessa

La persecució del mural autèntic i dels sospitosos durà als personatges a seguir les petjades dels diferents trasllats del Pantocràtor: des de l'arrencament de les pintures a Taüll als anys 20, passant pel govern autoritari de Primo de Rivera, la fugida de la Guerra Civil a Olot i a París, el retorn de les pintures a Barcelona durant el franquisme, quan encara és fa més difícil distingir les essències dels miratges.

L’amor

La ruta històrica també permet ensenyar el viatge sentimental de la Maria i en Pau, el seu estimat.

El viatge

Una aventura que parla una mica d’història, prou d’art i molt de sentiments.

Puntdellibre
Puntdellibre

COM ÉS LA HISTÒRIA

Ficció real o realitat "ficcionada"

La idea neix de dos impulsos sorgits ara fa, més o menys, dos estius. D’una banda, la possibilitat de fer arribar més enllà esdeveniments de la vida real a través d’una ficció versemblant però agosarada. I, d’altra banda, la voluntat de donar agilitat a un discurs intimista i introspectiu mitjançant una trama d’acció de caràcter policíac; el robatori d’una obra d’art icona del romànic català, enllaçant, per tant, amb un rerefons històric i identitari.

Amor i pintura

D’aquesta manera el tema principal bascula entre el misteri de la desaparició de la peça artística i els sentiments amorosos dels protagonistes. L’eix vertebrador és l’amor en les seves diferents formes i manifestacions: la recerca, la seducció, la pèrdua, l’abandó, la ferida, la fugida, la trobada, l’esclat, la quotidianitat, l’ideal... A partir d’una pintora dolorosament enamorada i la desaparició del Pantocràtor de Taüll; les dues trames avancen complementàriament tot ensopegant amb els desenganys dels miratges (el que podria ser, però no és), per mirar de trobar la puresa de les essències (l’autenticitat de les pintures i de l’amor).

L’essència

Tot plegat porta a la recerca i la lectura d’un estil artístic símbol de la cultura catalana, que esdevé un atractiu decorat i metàfora d’uns personatges contemporanis, que malden –amb les seves debilitats, pèrdues i anhels– per aconseguir viure i gaudir sentiments, i quadres, autèntics.

PROCÉS DE RECERCA

La recerca documental va arrencar a la Biblioteca i l’Arxiu del MNAC amb l’Enciclopèdia Catalunya Romànica, guies del MNAC, guies del Romànic, els arxius i Butlletins (veritables agendes dels moviments de les obres d’art del museu) entrevistes a restauradores, conservadores, pedagogues i directius.

Després vaig ampliar la visió amb altres materials de la Biblioteca i Arxiu del Col•legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya i amb com la premsa va recollir els trasllats del Pantocràtor segons l'hemeroteca de La Vanguardia.

Evidentment, no podia faltar la visita els orígens a la Vall de Boí, Sant Climent de Taüll i al Centre d’Interpretació del Romànic de la Vall de Boí.

Finalment, vaig consultar la Unitat d’Investigació Patrimonial dels Mossos d’Esquadra i vaig llegir novel•les, assajos i articles sobre el Pantocràtor de Taüll i sobre altres robatoris d’obres d’art en esglésies, parant atenció, és clar, a tantes i tantes llegendes dels Pirineus...

CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DEL LLIBRE

Pàgines 310

Mida 14,8 x 21 cm

Impressió 1/1 tinta (negre)

Paper Blanc Inuro 80 grams

Impressió coberta 4/0 tintes + vernís

Paper Estucat Géminis 280 grams

Enquadernat Rústega

I TU TAMBÉ !

Ens cal el teu suport per què el llibre pugui veure la llum. Gràcies pel teu recolzament. I si vols estar al cas de l’evolució del projecte, ens pots seguir pel blog i també pel twitter @mariapantocrato

Preguntas frecuentes

Aún no hay ninguna publicada.

¿Tienes alguna otra duda o pregunta?

Pregunta al autor/a

0 comentarios

Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.

#15 / PLE A ARGENTONA

Hola a tothom!

El dijous de la setmana passada vam omplir el Saló de Pedra de l'antic ajuntament d'Argentona.

Amb el piano de l'Aradia i les veus de la Gemma i del Joan, es va crear un bon climax literari i de festa major.

Al Robafaves de Mataró s'han esgotat els llibres i a la Fira del Càntir vam veure EL MISTERI DEL PANTOCRÀTOR entre les paradetes de ceramistes.

Continueu fent-ne difusió i bon agost!!!

#14 / LECTURA A ARGENTONA

Festa major de Sant Domingo i Fira del càntir d’Argentona

Dimarts 31 de juliol a les 8 del vespre
Saló de Pedra de l’antic Ajuntament

Presentació i lectura a dues veus i amb piano en directe de fragments

de la novel·la EL MISTERI DEL PANTOCRÀTOR de Joan Riera.

Un passeig narratiu molt vinculat a diferents racons i personatges d’Argentona.

Organitza: La Comarcal Edicions.

Programa de festa major

Hi esteu tots convidats. Us esperem!
[Presentació MNAC i punts de venda del llibre]((http://lacomarcaledicions.com/actualitat/presentacio-a-argentona-de-la-novel%C2%B7la-%E2%80%98el-misteri-del-pantocrator%E2%80%99/)

#13 / Gràcies a tots

Gràcies a tots, als que estàveu ahir al MNAC a la presentació, als que no veu poder venir però transmetiu la vostra energia positiva.

Després de 3 anys fem un punt d'inflexió, ara us toca a vosaltres, a gaudir de la lectura, del viatge literari, de la vida de la Maria, de les nostres coses, dels nostres sentiments... I a fer els vostres comentaris, constructius!

Els que no teniu el llibre feu-me arribar per mail ([email protected]) la vostra adreça postal i us el faré arribar.

Bon inici d'estiu i bona revetlla de Sant Joan!

#11 / Ja sé on és el Pantocràtor!

Em sembla que ja ho tinc, que ja he trobat les pintures.

He lligat caps llegint un estudi d’en Pau. Sabíeu que Lluís Companys, l’octubre de 1934, va proclamar l’Estat Català el dia abans de la inauguració del Palau Nacional de Montjuïc com a Museu d’Art de Catalunya?

L’atreviment de Companys li va valer el seu exili i l’arribada d’una junta militar a la Generalitat de Catalunya. Van ser els militars que van presidir la cerimònia d’obertura de l’esplendorós museu.

Però pel mig, entre la inauguració republicana prevista i la militar imposada, van passar 40 dies. Gairebé un mes i mig amb el museu tancat i en mans autoritàries i no gaire catalanistes. Temps suficient per bescanviar el Pantocràtor de Taüll.

Creu
Creu

#10 / Esclat

Amor
Amor

Estàs amb mi. Junts. Sóc teva.

Plou. Aigua de primavera que va molt bé per la terra seca i les flors creixents.

He sortit a passejar per Argentona, sota la pluja.

He oblidat el robatori i, per una estona, he deixat que la vida m'invaís.

Les gotes em regalimaven per la cara, però no tenia fred.

Núvols blancs i gruixuts sobrevolaven el poble sota un cel mig tapat i mig blau.

Després he estat a l’obrador i he pintat, he pintat amb passió.

#09 / Camí cap a l'original o joc de pistes?

Aquesta tarda, entre els papers d’en Pau sobre el Pantocràtor, he trobat aquest criptograma:

Criptograma
Criptograma

Em penso que són lletres gregues, però no recordo com es llegeixen, no entenc el seu significat. Tot i així em tenen fascinada i desconcertada. Que hi feia aquesta mena d’endevinalla prop de les pintures? És alguna pista que cal desxifrar?

Res es casual, ha de tenir una raó de ser, un significat, un per què.

Potser és la clau per entendre, o millor encara per diferenciar l’autèntic de la reproducció? Un cercador de l’original?

#08 / Domènech i Montaner i el romànic

Estic llegint documents que he trobat a l’arxiu de Valldoreix i, per segona vegada, acabo de topar-me amb el nom de Lluís Domènech i Montaner.

Ell va descobrir el Pantocràtor al 1908, amagat rere un retaule gòtic a l’església de Sant Climent de Taüll.

Casualment l’arquitecte va morir pocs dies abans de la presentació de les pintures murals al museu arqueològic de Barcelona, al 1924.

Aquesta coincidència em produeix malastrugança.

Em sembla que ja porto massa hores llegint. Sortiré una mica, o millor encara, aniré a un concert al Palau de la Música de Barcelona

DiM
DiM

#07 / Paraules i flors de Sant Jordi

És passada mitjanit, i ja és Sant Jordi. Els meus quadres parlen de sentiments, paraules d’amor viscudes amb intensitat, pintures plenes d’interrogants que viatgen a la recerca de respostes.

L’aventura del Pantocràtor em trasllada en el temps, en un recorregut d’art, d’interessos politics, i també d’amors naixents.

Buscaré un bon llibre i em tancaré a casa, a Argentona, lluny de la persecusió policial que encara no sap com diferenciar la veritat de la còpia.

Llegiré paraules i pintaré roses, les roses i les flors del nostre jardí.

Flors
Flors

#06 / Entrevista de ràdio a l'autor

S’acosta Sant Jordi i he pensat que estaria bé recomanar un llibre. Us proposo una història d’amor amb el rerefons del romànic català. Us adjunto una entrevista
de ràdio que han fet a l’autor de la novel•la EL MISTERI DEL PANTOCRÀTOR.

#05 / Bescanvi del Pantocràtor

He passat la tarda a l’arxiu de Valldoreix. Allà he pogut llegir alguns documents que parlen de com va ser l’arrencament del Pantocràtor de Taüll a la vall de Boí l’any 1920.

La intenció de protegir el nostre patrimoni romànic, sembla que podia xocar amb altres interessos ecòmics i polítics.

Estava llegint uns informes que assenyalaven possible llacunes on algú hauria pogut bescanviar les pintures per unes de falses, quan un grup de mossos d’esquadra ha invaït l’arxiu i ha confiscat tota la informació sobre el Pantocràtor.

No sé perquè ho he fet, però m’he quedat amb una carpeta que deia: Expolio catalán.

Bescanvi
Bescanvi

#04 / El Pantocràtor fals del MNAC

Sabíeu que el Pantocràtor del MNAC és fals? Doncs sí, la policia ha descobert que es tracta d’una reproducció, molt bona, però una còpia. I el més fort és que sembla que ningú sap on es troba l’original.

Quan he sabut això m’he tancat a l’obrador, necessitava pintar. Tenia el cap ple d’imatges, i no em venia de gust veure ningú.

M’han trucat de Mataró Ràdio per fer-me una entrevista. He pensat que havia de pintar, que havia de comunicar… Tot i que potser enviï el meu agent a la ràdio. No sé ben bé si volen parlar dels meus quadres, o del robatori del fals Pantocràtor.

Potser demà me’n vaig a l’arxiu de Valldoreix, a veure si trobo alguna pista.

Estic confusa i m’ha sortit aquest quadre.

Confusió
Confusió

#03 / Quan vaig conèixer en Pau

Vaig conèixer en Pau al MNAC, justament contemplant el Pantocràtor.

Tots dos érem molt joves, però ell anava de seductor intel·lectual.

Jo m’omplia de la força de les pintures del mestres medievals i em deixava seduir per l’enginyosa xerrameca d’en Pau.

Recordo que en aquella primera trobada vam seure plegats a les escales del davant del Palau Nacional: una Barcelona panoràmica esclatava de murmuris i refugiava passions. Així i allà, amb mots a cau d’orella i desitjos irrefrenables, arrencava la nostra aventura.

Aquest és el primer quadre que vaig fer d'en Pau.

Pau
Pau

#02 / En Pau i els meus amics

El divendres passat vaig ser al MNAC, fent unes fotografies al Pantocràtor de Taüll, amb la súper càmera d’en Pau. Després li vaig comprar una d’aquelles postals antigues que decoren casa nostre d’imatges i colors romànics.

He fet un cafè amb la meva amiga Magda, que és educadora al museu, portant grups d’escoles i fent tallers creatius amb els estudiants.

Després he dinat amb el seu marit, en Jan, un restaurador i historiador, company de carrera d’en Pau i que li he demanat que em fes el text introductori de la nova exposició.
És estrany que coincideixi el robatori al MNAC amb les interpretacions lliures que estic pintant del Pantocràtor.

Creuat1
Creuat1

#01 / La nit que van robar el Pantocràtor

Aquesta nit, mentre pintava al taller, han robat el Pantocràtor de Taüll del Museu Nacional d’Art de Catalunya, el MNAC.

Em dic Maria Anglès, sóc pintora i visc a Argentona.

La policia diu que sóc sospitosa del robatori. Una bestiesa, perquè quan s’ha comès el delicte jo estava treballant a l’obrador; m’agrada pintar de nit. I ara estic preparant una col·lecció de quadres que he de presentar abans de Nadal.

Certament el Pantocràtor té un significat especial per mi, i per en Pau. De fet, aquesta nit l’estava pintant a ell, a en Pau, després de fer l’amor.

Pantocrator
Pantocrator

Utilizamos cookies propias esenciales para poder ofrecer nuestro servicio y de terceros para poder conocer el uso de la página. Política de cookies