L'ambiciós projecte de portar la vida d'Isabel Vilà als escenaris de Girona i Barcelona a la tardor de 2013, és un repte que té el gènere del musical a casa nostra: portar des de la perifèria (Girona) un projecte robust, emotiu i reivindicatiu que converteixi la figura d'Isabel Vilà en un nou referent -històric, teatral, feminista- a casa nostra.
Podeu seguir-nos al facebook d'IsaVel
El projecte arrenca a l'hivern de 2012-13 amb l'acord entre Kim Planella (director), Antoni Mas (músic) i Toni Strubell (autor) de portar l'obra als escenaris de Girona i Barcelona a la tardor de 2013. Acte seguit s'aconsegueix el compromís de notables actors i actrius de casa nostra per prendre-hi part. És el cas de Carlos Gramaje (Dagoll-Dagom), Iris Vilà (Art Teatre) Marta Prieto (Art Teatre), Ulises Ordúñez, Roser Ferrer-Morató, Susanna del Saz, Agustí Agell, Llorenç Fernàndez, Carles Casanovas etc., un autèntic luxe de repartiment.
La fase que ara repta aquest projecte és el de producció inicial, una etapa que requerirà de l'ajut del micro-mecentatge que ajudi a escomtre les següents tasques de la producció:
1) Compra materials escenografia i primera construcció.
2) Adequació d'una nau a Vidreres (la Selva) per a la realització d'assaigs.
3) Vestuari del segle XIX (tapers, militars, polítics, nens obrers...)
LA IDEA: QUÈ ÉS ISAVEL?
L’origen del projecte que ens disposem a presentar en les properes pàgines l’hem d’anar a buscar temps enrere, a l’any 2005, quan Antoni Strubell publica l’obra teatral Isabel cinc hores (El Gall Editor). L’autor, commogut per la figura fascinant – i, com sovint passa – absolutament ignorada per la història de la primera dona sindicalista catalana, Isabel Vilà, decideix dedicar-li un relat inspirat en la seva trajectòria vital, malgrat és cert que en l’actualitat són escasses les referències històriques que en conservem.
L'extraordinària figura d'Isabel Vilà va saltar a la llum pública a partir d'una biografia escrita per Francesc Ferrer i Gironès, autèntic pare del moviment de recuperació del catalanisme d'esquerres a les comarques de Girona. El tòpic segons el qual el moviment obrer català del XIX havia estat liderat exclusivament per homes – i no dones – es va esberlar amb el descobriment de Ferrer. I és que Isabel Vilà no sols va dirigir el sindicat a Llagostera, sinó que, com a infermera improvisada, va protagonitzar accions heroiques durant el Foc de la Bisbal i va aconseguir reduir la jornada laboral per als nens de dotze a cinc hores. Igualment remarcable va ser la seva etapa d'ensenyament en una escola laica de Sabadell. Les tres fases de la seva vida estan recollides en aquesta obra teatral, que ja inicialment contemplava alguns números musicals intercalats enmig del text.
Els anys van passar inexorablement, però l’autor sempre va manifestar la seva voluntat de dur a terme la representació d’aquesta obra, encara que altres ocupacions el van mantenir allunyat del projecte. I no va ser fins la tardor de 2012 que no va recuperar el text i el va presentar a un director de teatre per demanar-li consell sobre com dur-lo a terme. Aquest director era Kim Planella, artista polifacètic amb una trajectòria de més de trenta anys en el món del teatre; aquest va llegir el guió i va acceptar-ne la direcció artística i l’adaptació del text. Després es va contactar amb l’autor de les partitures ja existents, Antoni Mas, per a engrescar-lo a embarcar-se en un projecte que no feia més que créixer.
I és d’aquesta manera que arribem a IsaVel, una obra de teatre musical inspirada en la vida d’Isabel Vilà, cap sindicalista de Llagostera quan va esclatar el “foc de la Bisbal”, defensora dels interessos obrers, preocupada per l’educació dels nens i, en definitiva, figura que mai hauria hagut de perdre’s en l’oblit.
PER QUÈ TEATRE MUSICAL?
Aquesta és la pregunta que hom es pot fer quan pensa en una obra teatral de caràcter històrico-polític com ho és aquesta. Hi ha moltes raons per a prendre la decisió de fer-ne una obra musical, però aquí n’esgrunarem només algunes:
En primer lloc, creiem que un dels objectius d’una societat culta i justa ha de ser la recuperació de la memòria històrica i la recreació de les idees i els valors indelebles que marquen el pas dels segles. Alhora, la música és una via de comunicació molt més directa i intuïtiva amb les emocions. Seguint l’ideal wagnerià de la Gesamtkunstwerk (o obra d’art total) però adaptant-la a temps més moderns, pensem que el preciosisme dels detalls del món al que volem transportar a l’espectador, només es pot aconseguir mobilitzant en un mateix espai diverses arts performatives, i, per tant, precioses per la seva condició d’efímeres. Aquestes són, òbviament, el teatre i la música i l’espectacularitat que juntes aconsegueixen.
En segon lloc, l’Antoni Strubell l’havia ideat inicialment com un musical, si bé només comptava amb alguns temes musicals que s’intercalaven als fragments – molt més predominants – de text. Ja en el seu estadi més embrionari contenia aquesta característica, que, amb la feina de l’adaptador, el compositor i el lletrista s’ha desenvolupat fins al punt d’invertir l’equació. Tal com els musicals clàssics d’origen anglosaxó, aquesta és una peça en què la música predomina notablement sobre el text, que sovint es veu acompanyat també per melodies.
En tercer lloc, el compositor de la música d’aquest espectacle és el reputat Antoni Mas, reconegut internacionalment per la direcció de l’Orquestra Maravella. Home dedicat tota la vida al negoci de la música, famós pels seus arranjaments i gran músic, coneix a la perfecció els secrets de la orquestra. Sabuda com és la seva solvència professional, encara aquest projecte com la seva primera composició per a teatre musical.
A més, i ja com a últim punt, Kim Planella, l’adaptador, lletrista i encarregat de la direcció artística de l’espectacle ha dedicat bona part de la seva vida professional a la direcció de teatre musical, ja d’obres consagrades com el Jesus Crhist Superstar, Evita, El fantasma de l’Òpera o Els Miserables (la primera adaptació catalana a dur-se a terme va ser la seva fa quasi vint anys), com d’obres pròpies (Josafat, Lluna de Cristall, Vlad, i més recentment The Mist i La dama del Ritz).
APROXIMACIÓ A LA FIGURA D'ISABEL VILÀ
Isabel Vilà i Pujol (Calonge, 1843 – Sabadell, 1886) va ser una dona republicana i lluitadora pels drets dels treballadors, considerada la primera sindicalista catalana. Va entrar a la historiografia catalana gràcies al relat que va fer el Diputat Caimó al Foc de la Bisbal (1869). I per aquesta causa també Carles Rahola la va enlairar a la categoria d'heroïna. Va tenir presència en la implantació de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT) al Baix Empordà, i va crear la Federació Local de l'Associació Internacional de Treballadors de Llagostera.
Era coneguda com "Isabel cinc hores" per la seva reivindicació de la jornada de cinc hores per als menors de 13 anys. La seva participació en la campanya “Fora quintes!”, la sol•licitud d'una biblioteca per als obrers a Llagostera, la seva lluita per assolir la jornada de cinc hores per als infants que treballaven a les fàbriques… la van fer una dona paradigmàtica i increïblement moderna en el seu temps.
El 1874, amb el cop d'estat del General Pavia i la il•legalització de la Internacional, va exiliar-se a Carcassona, on va poder formar-se com a mestra. Allà hi passà uns anys fins que el 1880 va tornar a Catalunya per dedicar-se a l'ensenyament fundant un col•legi a Barcelona i, més tard, va ser directora d'una escola de nenes de la Institución Libre de Enseñanza a Sabadell, on va morir el 1886.
APROXIMACIÓ AL FOC DE LA BISBAL
El foc de la Bisbal va ser l'enfrontament més important que es va dur a terme durant l'aixecament federalista de 1869, que va tenir lloc a La Bisbal d’Empordà el 6 d’octubre de 1869. S'hi van enfrontar les tropes del governador militar de Girona i una partida armada republicana de 2.000 homes que s'havien fet forts a la ciutat. La majoria dels efectius republicans eren menestrals de la indústria surera.
Després de la proclama de Figueres feta per Francesc Sunyer i Capdevila el 3 d’octubre, es va constituir una Junta Revolucionària dirigida pel diputat per Girona del Partit Republicà Democràtic Federal Pere Caimó i Bascós, que el 4 d’octubre va proclamar la República Democràtica Federal. Quan s'assabentaren que el governador militar de Girona organitzava una columna militar per a dispersar les partides republicanes, Caimó va decidir defensar la vila i sota la direcció d'un enginyer suís s'alçaren 56 barricades arreu de la vila. El dia 6 d’octubre les tropes governamentals van atacar la vila, però els republicans es van defensar aferrissadament, i els van obligar a retrocedir; els soldats van matar alguns veïns en represàlia. Aleshores, el brigadier Romualdo Crespo ideà una estratagema i va fer presoner Pere Caimó quan va anar a parlamentar amb els militars. Davant l'amenaça d'afusellar Caimó i l'anunci de l'arribada de reforços governamentals des de Barcelona, els revoltats es van dispersar el 9 d’octubre. En total es van produir 9 morts i 60 ferits, i Caimó va
ser dut presoner a Girona pels militars, on va ser condemnat a mort en un consell de guerra. Finalment, però, va ser bandejat pel General Prim.
APARTAT TÈCNIC
La realització d’un musical sempre implica la posada en marxa d’un gran engranatge cada una de les peces del qual són de vital importància, doncs sense una d’elles seria impossible el funcionament global del projecte. Per això, sovint es parla dels musicals usant la metàfora del “rellotge suís”, en referència clara a la precisió amb què s’han de relacionar les diferents seccions.
És per això que hem volgut dedicar un apartat a l’escenografia, que en aquest cas és un disseny d’Albert Costa, un tècnic amb més d’una dècada d’experiència i una imaginació quasi infinita que el fan el més apte per a la construcció i ajust d’aquest decorat.
La idea d’escenografia es basa en una plataforma rectangular que a mida que les necessitats del guió ho exigeixin, el públic s’adonarà que aquesta plataforma té mobilitat vertical de més de 80º d’inclinació, creant espais diferents a les diverses escenes i permetent un “canvi de decorat” davant els ulls de qui miri, alhora que aquesta oferirà la possibilitat de treball a dos alçades diferents (ja que la plataforma serà practicable per als actors) i tota la estructura és giratòria a 360º. En total, doncs, la plataforma estarà formada per quatre seccions independents que tindran una gran
ESTRUCTURA DE LA OBRA ISAVEL
IsaVel és un musical en tres actes basat, com ja hem comentat, en la obra de Toni Strubell inspirat en la vida d’Isabel Vilà, amb adaptació de guió i lletres de Kim Planella i música de Antoni Mas.
El musical comença a una escola laica de Sabadell on Isabel va acabar els seus dies com a mestra i a partir d’una pregunta sortida de la curiositat de l’alumne ens introduirem a la emocionant història real on viurem en primera persona l’explotació de l’obrer, la falta d’educació i cultura, el desig i l’esperit de lluita; sorgirà l’amor i la tragèdia, vibrarem amb el foc de la Bisbal, l’exili i el gran creixement personal d’una dona extraordinària.
PRIMER ACTE
Sabadell, 1883
Isabel és mestra a l’escola laica de Sabadell, mentre fa classe una pregunta afortunada fa retrocedir en el temps per explicar-nos la seva apassionant historia.
Llagostera, 1861-1868
Isabel ha de marxar, amb el seu pare Segimon i la seva germana Francesca, de Calonge perquè han tancat la fàbrica on treballaven deixant a tothom al carrer. Al arribar a Llagostera de seguida coneixen a Joaquim i Manel, obrers que els ajudaran a instal•lar-se i trobar feina a la fàbrica Roure. Mentre la família Vilà descobreix que hi ha un sindicat organitzat es crea una relació entre Isabel i Joaquim, el qual l’ensenyarà a llegir i escriure i compartiran els mateixos ideals de justícia cap a l’obrer. Roure, cansat de que Joaquim sigui el responsable de les revoltes a la seva fàbrica decideix moure fils perquè Isidre, el germà de Joaquim que està guerrejant se l’emporti amb ell a les files de Prim. Quan Isidre arriba és molt ben rebut però es trenca de seguida l’encant al descobrir com la guerra ha canviat a l’home, Joaquim i Isidre tenen un enfrontament d’ideals polítics que acaba amb Joaquim a primera línia del front Africà mort per un rifeny. Al arribar la trista notícia al poble triaran nou delegat, Isabel, que seguirà el camí que Joaquim havia començat en la seva memòria, la d’una mort injusta.
Llagostera, 1868
El segon acte comença quan dos nenes petites surten de la fàbrica Roure després del torn de nit a les 6 del matí. Isabel les acompanya a casa i convencerà a la mare perquè signi el document de drets infantils. Aquell moment veiem com comença a néixer la seva vocació cap a mestra quan els ensenyarà a escriure perquè puguin firmar el document.
Madrid, 1868
Veurem a Pere Caimó defensar els drets dels treballadors i demanant la República ensenyant per prova el document que Isabel feia firmar a les dones amb el qual va aconseguir vuit-centes firmes.
Llagostera, 1869
Al local del sindicat els homes estan recaptant armes. Pere Caimó ha cridat a les armes a tots els republicans federals de les rodalies a La Bisbal per agafar-se la justícia per la seva banda. Isabel indignada els fa fora replicant que el local no serà un polvorí doncs veu que els obrers no tenen res a fer contra les files de Prim, llavors l’acusen de traïdora. Mentre el poble bull amb la preparació de l’enfrontament Isabel decideix que actuarà, però no amb armes. Reuneix a les dones del sindicat i juntes aniran cap a la Bisbal com a infermeres. És el moment de la veritat on l’aposta és Tot o res.
SEGON ACTE
La Bisbal, 1869
Les dones, d’amagat dels homes van a peu fins a l’indret dels fets. A l’arribar els homes volen que marxin però elles es queden a curar els ferits. En aquell moment s’hissa una bandera de l’enemic i apareix Isidre dient que si es rendeixen arribaran a un acord i ningú sortirà ferit. Isabel el desmantella dient que és un hipòcrita doncs primer va trair la seva pàtria i després al seu propi germà. Caimó se’n desdiu del tracte al•legant que si una dona no es dóna per vençuda ells menys. Des d’aquell moment Caimó sent un gran respecte per aquelles dones al mig de les trinxeres per salvar els obrers. En un descans Isabel descobrirà que Caimó és maçó, ell li escriurà una adreça explicant que si les coses es torcen no dubti en marxar, doncs ella serà la coloma missatgera que explicarà la verdadera història dels herois de la Bisbal i podrà continuar la seva lluita per la llibertat obrera. En aquell moment hi ha un atac i resulten morts Manel i Francesca. Isabel pot escapar amb alguns republicans i en la seva retirada tindrà un enfrontament amb Isidre.
Carcassona, 1870
Isabel arriba a Carcassona després de dies de camí al ser exiliada. Al estar totalment desorientada una dona la guiarà a la taberna on s’ajunten els sindicalistes allà coneixerà a Claude que li indicarà on s’ha de dirigir. Allà hi troba un vell exiliat que la recolzarà i un grup de sindicalistes francesos li demanarà que en honor dels seus delegats, tots a presó o morts, els hi faci un discurs. L’endemà Claude portarà a Isabel a casa dels Muntada, un matrimoni francmaçó, que l’acollirà gracies a la nota de Caimó i on començarà el seu aprenentatge
Madrid, 1870
Caimó està a la presó esperant el seu destí, la mort, que li arriba l'endemà al sortir el sol. Apareix del Valle, l'intendent general d'interior del Govern Espanyol, que misteriosament el lliurarà de la mort a canvi de l’exili. Isidre s’indignarà i no suportarà la humiliació que representa alliberar un revolucionari del calibre de Caimó.
Carcassona, 1870-1871
Els senyors Muntada discuteixen sobre si han de donar protecció a Isabel. Llavors es veu com un any després Isabel té molts coneixements gràcies als estudis que li han pagat la família Muntada. Tant Sophie com Isabel s’enyoren de la seva terra i Sophie ens explicarà com va sobreviure des de que la van vendre a Cuba fins arribar a la casa que la va acollir.
Frontera Francesa, 1870
Els soldats deixen a Caimó a la frontera i en aquell moment irromp Isidre que els ha seguit. Tant si com no vol donar a Caimó el que es mereix. Després d’ordenar a tots els soldats que els deixin sols es debatran en un duel a mort.
Sabadell, 1883
Acaba el Flashback de la vida l’Isabel Vilà i ens tornem a trobar a l’escola laica de Sabadell. El Sr. Salas, el director li explica a Isabel que no tenen prou matriculacions i no podran pagar els seus serveis a partir del curs vinent i també, que s’ha retirat la prohibició als proscrits i pot tornar a Llagostera.
Llagostera, 1883
Isabel arriba al seu poble i pensa en la seva vida que considera perduda. En aquell moment de l’escola surt una nena, la filla de la Cecília, la nena que va ensenyar a escriure al principi del segon acte. A través de la nena sap que al poble se la considera una heroïna, que tothom sap el seu nom i les gestes que va aconseguir.
PERSONATGES PRINCIPALS
Isabel Vilà | Iris Vilà
Francesca Vilà | Marta Prieto
Pere Caimó | Carlos Gramaje
Isidre | Ulises Ordúñez
Joaquim | Llorenç Fernandez
Manel (Per confirmar)
Segimon Vilà | Karl Svensson
Sra. Muntada | Roser Ferrer-Morató
Sophie | Susanna del Saz
Roure | Carles Casanovas
Casademont | Agustí Agell
El repartiment quedarà reforçat amb 15 actors (pendents de càsting) més responsables dels papers secundaris.
PARTITURA
La partitura d’Antoni Mas està pensada per una formació de 25 músics amb instruments propis d’una orquestra simfònica en fusió amb alguns episodis musicals realitzats per instruments típics catalans com, per exemple, la tenora.
Podeu seguir-nos al facebook d'IsaVel
6 comentarios
Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.
Toni Strubell i Trueta
Autor/a
Doncs fes un ingrés al compte del BBVA 0182 5395 71 0200452926 Gràcies!
Amèlia Trueta
Vull contribuir al vostre projecte, però per fer-ho necessito els detalls necessaris
per fer una transferència bancaria. No em va be fer-ho per targeta visa.Gràcies
Toni Strubell i Trueta
Autor/a
Rosa-Victòria, estem honorats per la teva oferta. Ho faré arribar a l'equip tècnic. Moltes gràcies!
Rosa-Victòria Gras
No estic en condicions de fer cap contribució amb diners en aquest projecte. Puc aportar-hi el meu assessorament en dicció -com he fet en muntatges musicals diversos-. Em respondreu? Sigui com sigui us desitjo molt d'èxit. RVG
Toni Strubell i Trueta
Autor/a
Tot a través de Verkami. S'ha de seguir atentament les instruccions i pagar a través de tarjeta de crèdit, un sistema del tot segur i magníficament gestionat per l'equip de Verkami.
aMÈLIA tRUETA
On i com es paga per ajudar al projecte?