El misteri de les Taules es un documental de 50 minutos que investiga el origen de estos recintos prehistóricos que se vinculan con cultos mistéricos del Mediterráneo antiguo.
La taula es una estructura monolítica compuesta por una piedra soporte vertical y una horizontal que la corona formando una T.
Hoy en día, se reconoce que fueron espacios de culto pero se desconoce a quién se veneraba, tan sólo hay pistas de los rituales que se realizaban, gracias a los fragmentos de huesos de animales sacrificados y de ánforas de vino, así como una gran hoguera que remite a los orígenes de la fiesta de San Juan, el solsticio de verano y las fiestas dionisíacas de gran tradición en todo el Mediterráneo.
El documental quiere exponer las diferentes hipótesis establecidas desde principios del siglo XX, cuando una arqueóloga británica llamada Margaret Murray llegó a Menorca para excavar dos recintos de taula.
Su conclusión es que más que un altar sacrificial, la taula era objeto de culto por si misma. Más tarde, un personaje local, Mascaró Pasarius, conectó la morfología de la taula con la cabeza astada de un toro y desde entonces, son muchos los que han seguido añadiendo sus distintas hipótesis.
Por ello, El Misteri de les Taules se construye a partir de la fascinación de un investigador que actúa de narrador invisible, siguiendo los pasos de la arqueóloga M. Murray, presente desde una cámara subjetiva, implicando al espectador en la visita a los distintos recintos de taula y conduciendo las entrevistas con los diferentes arqueólogos e historiadores.
El objetivo no es dar con una respuesta absoluta sino dejar que el espectador interprete y construya su propia hipótesis. El enfoque no quiere ser cientifista ni académico pero tampoco frívolo.
Está dirigido a todos los públicos y principalmente lo que busca es dar a conocer y reivindicar la importancia de la cultura talayótica menorquina que aspira a ser reconocida como Patrimonio de la Humanidad por la Unesco durante el año que viene, 2017.
El turismo y los intereses económicos tienden a no tener muy en cuenta la importancia de estos espacios fundamentales para comprender de dónde venimos y cómo era la antigua cultura del Mediterráneo.
Menorca conserva más de mil yacimientos prehistóricos que deben ser dados a conocer para tomar conciencia de lo importancia de su conservación y estudio. Durante años, muchos de estos recintos han sufrido expolios y algunos, se conservan en un estado bastante precario.
El proyecto quiere revalorizar la arqueología y constatar el difícil momento que está pasando, captando al espectador mediante uno de los misterios de la historia, que no sólo nos habla de cómo eran los primeros pobladores de Menorca, sino de todos nosotros, los pueblos del Mediterráneo.
El punto de partida son unos libros de arqueología publicados por la Cambridge University en los años treinta, hallados en un anticuario de la isla.
Su autora, Margaret Murray acababa de escribir un libro sobre La brujería en Europa durante la Edad Media y otro sobre El dios de los brujos.
Sesenta años después un espeleólogo menorquín encuentra una talla de un dios cornudo en una cueva suspendida sobre un acantilado.
¿Pudo ser éste el dios venerado en los recintos de taula?
De este modo arranca esta investigación que plantea un documental, a medio camino entre el reportaje y la ficción, que quiere dar a conocer las taulas talayóticas, un monumento único en el mundo que sigue fascinando a todo aquel que las visita.
¿Quiénes somos?
Somos un grupo reducido de profesionales del medio audiovisual que de una forma altruista y por conexiones con la isla de Menorca, queremos reivindicar el valor de estos monumentos mediante un audiovisual que pueda llegar a todos.
En el proyecto incluimos, tanto en el equipo técnico como entre la mayoría de entrevistados, a menorquines y gente de las Baleares. El resto son graduados de la ESCAC que ejercen de cabezas de equipo o alumnos de cine que colaboran de forma altruista.
Al ser un documental que cuenta con pequeñas subvenciones, se realiza como producción independiente, con un equipo de rodaje reducido a cinco personas, a las que se sumarán tres personas para la postproducción y comunicación.
Colaboradores y Ayudas
En este momento contamos ya con el apoyo del Departament de Cultura del Consell Insular de Menorca.
.
IB3, la televisión balear emitirá el documental una vez esté acabado, dado que participa como coproductor con una pequeña aportación.
Además del Consell Insular tanto el IME (Institut d'Estudis Menorquins) como el Ateneu de Maó (entre otras entidades menorquinas) han demostrado su interés por participar en el proyecto, facilitando su difusión con diferentes estrenos.
También se ha hablado con la dirección del Festival Internacional de Menorca para presentar el documental en el verano del 2017.
¿A qué destinaremos vuestras aportaciones?
Hemos rodado un 30% del proyecto, tenemos muchas entrevistas ya grabadas, así como alguna excavación.
Con vuestras aportaciones pensamos en poder acabar el rodaje, así como cubrir los gastos de postproducción.
Si llegamos a 6000 euros rodaremos en Inglaterra una entrevista con
Michael Hoskins.
Si llegamos a 7000 euros rodaríamos también en Malta, dando más recursos visuales a la historia de Margaret Murray y los vínculos de las taulas con los yacimientos de esta isla.
Vuestras aportaciones ayudarán a costear la edición del libro complementario El déu de les taules, mites i llegendes d'un culte mediterrani, así como el resto de recompensas.
• Costes material técnico y de soporte en el rodaje
• Viajes y desplazamientos
• Gastos de postproducción y grafismo
• Edición del libro
• Recompensas (DVD's, libro, mapa interactivo, pósters...)
Sobre las recompensas
Las recompensas os quieren hacer partícipes del proyecto mediante la presencia en los distintos estrenos que se pueden realizar en la isla de Menorca organizados por el Consell Insular, en el Ateneu de Maó, el IME o en el marco del Festival Internacional de Menorca.
También se os quiere premiar con visitas al rodaje del documental o tours guiados a una taula por algún miembro del documental (el director o alguno de los personajes entrevistados).
El libro El déu de les taules es otra recompensa que supone un complemento al documental donde se habla desde la mitología y el ritual sobre cuáles pudieron ser los dioses adorados, a partir de un estudio de los diferentes cultos y divinidades adoradas en el Mediterráneo antiguo.
Obviamente, también se os proporciona la opción de descarga legal en HD o un DVD del documental.
Aunque entendemos que por encima de las recompensas materiales y experienciales, está la implicación de participar en un proyecto documental que quiere reivindicar y difundir la importancia de las taulas dentro del contexto del Mediterráneo antiguo, para que finalmente se tome conciencia de la necesidad de su preservación.
Calendario previsto
Otoño 2016 e Invierno 2017
2 semanas de preproducción.
2 semanas de rodaje (entrevistas e imagen)
8 semanas de montaje.
3 semanas sonorización.
2 semanas grafismo.
Estreno para mediados del mes de abril o principios de mayo.
Entrega recompensas : La mayoría para primavera y verano del 2017, excepto las visitas al rodaje.
+ Info
Posts en el blog del autor:
Las Taulas de Menorca
Menorca arqueológica
Entrevistas al autor en IB3 ràdio:
Entrevista 1
Entrevista 2
14 comentarios
Si ya eres mecenas, Inicia sesión para comentar.
Alexis Racionero
Autor/a
M'has emocionat.
No passis pena que farem el documental i tindràs la recompensa, i si vols participar d'alguna forma ens ho dius.
Jo també era bastant fillet quan vaig començar a estimar les taules.
elventdelnord
com a maonesa m'interessa molt aquest projecte, jo vaig néixer i viure a prop de Trepucó, i anava a jugar quan era una filleta. així que, si tinc que pagar alguna cosa més, m'ho dieu, però si us plau, vull participar i obtenir la recompensa. gràcies
Alexis Racionero
Autor/a
En principi el dvd en cas de venir a l'estrena es lliura en mà però en casos com el teu imagino podem fer un enviament per correu postal.
Et pots esborrar fins darrer dia de la campanya.
Maria Benejam Berger
envieu a casa el DVD? visc a Perpinyà (Catalunya Nord) per si ho feu , en faig mecenes de 50€, sempre podré esborrar-me oi?
Alexis Racionero
Autor/a
Ciertamente, es así. Lo cual apunta a que sea más plausible la datación más reciente pero hasta que no se demuestre lo contrario, las taulas siguen siendo un misterio.
Espero encantado pruebas concluyentes sobre la datación. Si fueran del 350 a.C. vamos hacia lo púnico, lo griego...
Un abrazo!
Vicente Ibáñez Orts
Estimado amigo, Fernández Miranda dejo claro que Torralba se edificó sobre una casa talayótica prexistente que se tuvo que arrasar. Los huesos encontrados corresponden al nivel inferior, al de la casa, que eran del 800, no al nivel de la Taula-350aC.
Alexis Racionero
Autor/a
Ciertamente, la posición de los astros cambia con los siglos, igual que las teorías acerca de lo desconocido. En el siglo XIX no se creía que las taulas fueran recintos religiosos.
Y ahora la Nasa nos dice que hemos de cambiar nuestro horóscopo.
Vicente Ibáñez Orts
El cielo de estrellas varía lentamente con el paso de los años, y las estrellas del año 1.000 aC ocupan unas posiciones distintas en el 350 aC. Por lo tanto, la Taula de Torralba no está orientada a Sirio.
Alexis Racionero
Autor/a
Cierto, pero en esa misma excavación William Waldren, compañero de campaña de Fernández Miranda, halló restos orgánicos en la misma Taula de Torralba cuya datación se iba al 800 aC, según me comentó "nuestro amigo" JC De Nicolas ayer en una agradable charla informal. Saludos
Vicente Ibáñez Orts
Tanto J. A. Belmonte como M. Hoskin suponen que las taulas se han construido el año 1000 aC, pero cada vez se afianza más la hipótesis de que son del 350 aC, como ya dijo el Cated. de Madrid Fernández Miranda, que escavo Torralba. Saludos.